19/05/2009
13/02/2009
29/08/2008
Més Comic Sans
M'avorreix una mica tant de manifest, tanta tinta gastada i tanta organització en contra de la Comic Sans, ja que pense que tots sabem què és, la Comic Sans. Però trobe que hi ha un fenomen, no tan ampli però, que sí implica un vertader perill, i que sembla ser cada vegada més habitual a la xarxa: les manifestacions en el seu favor. Pot ser siga cosa meva, però el cas és que cada vegada estic llegint més correus electrònics, blocs, i diversos escrits a diferents webs, on els seus simpatitzants tracten de defensar-la de les hordes de dissenyadors puristes i d'ortodoxes de l’Helvètica i dels seus atacs anti Comic Sans, intentant situar la seva estimada tipografia al nivell de tipografia "normal". I és ací on em tinc que plantar.
No entraré en les qüestions tècniques d'aquesta tipografia, ja que la coneixem prou bé i no cal dir-ne res que no es sàpiga. El cas és que els seus defensors fan èmfasi en el fet que és tracta d’una tipografia simpàtica, que va ser dissenyada per a software infantil, i que el seu únic pecat (involuntari), ha sigut el d'un ús inadequat i massiu. Però, al meu parèixer, aquest únic pecat, ja deuria de ser suficient per defugir-la de per vida. Una tipografia utilitzada inadequadament (i tan inadequadament!), i de forma massiva (fins a límits abusius), es troba lluny de la salvació. El mal ja està fet. Massa bo deuria de ser el seu disseny (i, evidentment, no és el cas) per salvar-se de la crema. A conseqüència d’un ús abusiu, són poques les tipografies que no cauen en la vulgarització, de la mateixa manera que ho han fet, per exemple, els piercings a un costat inferior del llavi; han passat de lluir-los l’elit de la modernitat al lumpen de les tribus urbanes en un tres i no res. I aquest és un procés irreparable.
Aquesta tipografia s’utilitza en contextos molt diversos, i la majoria d’ells prou desafortunats: xicotets (o grans) comerços, restaurants, establiments de tota mena, cartells, targetes de visita, apunts de classe, currículums, pàgines web, etc… S’utilitza sense cap criteri, quasi per inèrcia. Per fer-nos una idea, la Comic Sans és com la cançó de moda que solament agrada a un sector molt reduït de la població, que és imposada a tota la resta, i com és normal, acaba esdevenint en en cançó odiada. Pot funcionar en un cercle reduït de gent mancada de qualsevol criteri musical, però no es pot pretendre que siga acceptada per la resta, i menys que, no solament s'escolte com a fet inevitable, sinó que agrade. La Comic Sans pot estar bé per a la tira còmica d’un periòdic de poble o un treball d’un xiquet de deu anys, però poc més. És un atemptat contra el disseny, de la mateixa manera que un edifici de cinc altures enfront de la mar és un atemptat urbanístic. Senyors i senyores defensors de la Comic Sans, utilitzen la seva energia per salvar balenes: aquest és un cas perdut.
28/08/2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
